El trencadís és típic de l'arquitectura moderniste, format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre.
Antoni Gaudí, però , el va aplicar d'una forma inèdita. Utilitzava peces de rebuig i també trossos de plats i tasses de cafè de pisa blanca de fàbriques de ceràmica.
Per tal d'aconseguir cromatisme, es va decidir a utilitzar ceràmica esmaltada que ofereix colors vius i aprofita la superfície llisa i polida i alhora la superfície tridimensional de la seva arquitectura per causar el màxim efecte de brillantor a l'incidir-hi la llum.
La tècnica va ser utilitzada per primera vegada per al picador de l'entrada de la Finca Güell de l'avinguda de Pedralbes on l'arquitectura sinuosa convertí en necessitat trencar rajoles on no n'hi podia haver de senceres.
Informació Wikipèdia